Fa calor!

Pingüinos

Gatos

Friedensreich Hundertwasser

Cada día aprendes algo nuevo, yo ayer descubrí a :

Friedrich Stowasser (15 diciembre 1928, Viena - 19 febrero 2000, en un punto sin determinar en el océano Pacífico)
Es más conocido por el nombre de Friedensreich Hundertwasser "Reino de la Paz Cientos de Aguas"

Sólo con esta poquita información sacada de la grandiosa Wikipedia es fácil imaginar su mundo y me encanta!!! Aunque no sé si prefiero al pintor o al arquitecto...





Bueno, porque elgir me quedo com una mix!

Punt de llibre

Fatti a mano per me...

COLORS

D'esquerra a dreta:

TURKISH COFFEE

MOONBEAM

SNOW WHITE

CANDY PINK

POPPY RED

ZINNIA

VIBRANT YELLOW

LIME PUNCH

BRIGHT GREEN

ETHEREAL BLUE

SURF THE WEB

DEEP LAVENDER

...jo em quedo amb el "PoPPy ReD"

Lost: Ben and Hurley

Sin duda, la mejor escena de Lost de todas las temporadas, buenísima!! Ese guiño humorístico en una situación crítica, me encanta!!
Si no has visto la 4 temporada de Lost (todavía!) no mires el video, que aunque es una tonteria te daría qué pensar!
Si no has visto nuca Lost; a qué esperas?!?!

Buscando un Beso a Medianoche

Amb aquest titol podria semblar una peli romantica típica de l'època nadalenca i amb la Meg Ryan com a protagonista, però no ho és. Diuen que és una de les millors comèdies romàntiques del cinema independent del 2007. No sé si és de les millors, però mi em va agradar, molt.

"Quizá dentro de un tiempo, esta película sea recordada como un hito generacional que refleja a unos jóvenes que acuden a las redes sociales para ligar, conocen al instante lo que sucede al otro lado del mundo, pero que tal vez vivan más inmersos que nunca en el aislamiento colectivo. Wilson (Scoot McNairy) y Vivian (Sara Simmonds), arquetipos de esta misantropía vital, se conocen a través de una cita a ciegas por internet. No quieren pasar solos la Nochevieja y se escudan tras una coraza que oculta dos vidas sumidas en la tristeza por el fracaso amoroso y por la inquietante certeza de no encajar en el mundo."

In Search Of A Midnight Kiss

Monstres

...sólo tienes que avisar.

Un día en el parque

Love Of Lesbian

Richard Diebenkorn

Fundació Joan Miró.
Modernitats Americanes.
Fins al 25 de gener 2009

En una illa grega...

En una illa grega...

...no recordo el nom, només que es caracteritzava per ser una gran venedora de pistatxos de tota mena; dolços, salats, amb recobriments de sesam, de mel... Bé, doncs aconssellats pels habitants, i sobretot pels del negoci de bicis, vam decidir llogar-ne una i recòrrer així l'illa. Va ser una gran idea i ens va permetre arribar a llocs que, d'altra manera, no haguessim vist. Això sí, ens va impedir visitar l'únic temple d'interés arqueològic que hi havia a l'illa. La bici, el poc temps i que alguns no erem uns grans esportistes, va fer que de seguida obviessim l'objectiu inicial i ens dediquessim simplement a fer voltes per l'illa. Quan ja anàvem de camí cap al port per agafar el vaixell que ens portava a Atenes, ens vam trobar amb varios cartells que ens indicaven que allà hi havia un "Archeological Site". Emocionats per pensar que encara podriem verure algo de "culturilla", ens hi vam apropar. El que vam trobar va ser un munt de pedres per aquí i per allà, sense un sentit ni significat.

Una mica decebuts vam decidir que allò no podia quedar-se només en una visita frustada i vam deixar constància del nostre pas...




Atenes Febrer 2008

Wa Yeah!!!

Jo cant sa lluna i s'estrella,

sa jungla i es bosc animat,

es tren, es vaixell, s'avioneta

i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,

quan dius tu podries ser meu,

què sexy, que dolça i que freda,

wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfor

i com se desmonta un bidet,

cosmètics i Margaret Astor

ja sé com s'escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus

i moltes més coses també,

un llapis d'Ikea, un pistatxo,

wa yeah!

Què divertit lo que escric

quan estic avorrit,

per exemple es teu cos,

es jersei destenyit,

es carrer blanc de sol,

es meu cos a damunt,

per exemple, es teu llit

de penombra i llençols

amb es termo espenyat,

per exemple dormits ...

Jo cant sa lluna i s'estrella,

sa jungla i es bosc animat,

es tren, es vaixell, s'avioneta

i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella

i quan acabi riuré,

calàpets, nenúfars, princeses,

wa yeah!

Què divertit lo que escric

quan estic avorrit,

per exemple es teu cos,

es jersei destenyit,

es carrer blanc de sol,

es meu cos a damunt,

per exemple, es teu llit

de penombra i llençols

amb es termo espenyat,

per exemple dormits ...

Què divertit lo que escric

quan estic avorrit,

per exemple es teu cos,

es jersei destenyit,

es carrer blanc de sol,

es meu cos a damunt,

per exemple, es teu llit

de penombra i llençols

amb es termo espenyat,

per exemple dormits ...

Wa Yeah! Antònia Font. Coser i Cantar

El Principito

XXIII

-¡Buenos días! -dijo el principito. -¡Buenos días! -respondió el comerciante. Era un comerciante de píldoras perfeccionadas que quitan la sed. Se toma una por semana y ya no se sienten ganas de beber.
-¿Por qué vendes eso? -preguntó el principito. -Porque con esto se economiza mucho tiempo. Según el cálculo hecho por los expertos, se ahorran cincuenta y tres minutos por semana. -¿Y qué se hace con esos cincuenta y tres minutos? -Lo que cada uno quiere... " "Si yo dispusiera de cincuenta y tres minutos -pensó el principito- caminaría suavemente hacia una fuente..."


El Principito. Antoine de Saint-Exupéry

Un posado

Bé, de fet, aquest no va ser un "posado". Pot ser per això m'agrada tant. Pel contrast dels colors, pel lloc, pel moment que em recorda...i perquè la vaig fer jo!

Photo by Isis. Menorca, Agost 2008

Magari

"Ecco, ciò che in un momento preciso ci sembra così perfetto, col passare del tempo può non esserelo più. Magari capiamo che non era così perfetto e anche se lo abbiamo perso non è detto che non possiamo trovarlo ancora, o addiritura trovare qualcosa di meglio"

LLibre "Ho voglia di te" Foto; Amsterdam, agost 2008

We Sing, We Dance, We Steal Things

Diumenge
Odiós diumenge
Tipic diumenge
No he fet res de profit
O casi res
He descobert Jason Mraz
Ja val la pena
Abans d'anar a dormir...
llegir i escoltar un nou CD
Tot un plaer
Bona nit

http://www.jasonmraz.com/

Venti giorni fa...

...ero guardando questi colori...magari fossi lì un'altra volta!!!

Menorca innamroa, lo dicono tutti!!!



Photo by: Isis. Menorca agost 2008

Menorca, Agost '08

Un piccolo riasunto di quello che ho fatto questi giorni a Menorca....


Aquesta foto defineix perfectament el que he fet aquests dies a Menorca... no res!!!
La màxima preocupació era;

• "Em fico crema ara o em banyo?"

• "Em bec la Shandy ara que després estarà calenta!"
  

• "Aish, estic cansada d'estar estirada sense fer res...algú vol jugar a pales?"

• "Espera, que abans de jugar a pales vull buscar un peixet que m'ha mossegat!"
  

• "Continuo amb secant-me amb l'arcilla al cos o em banyo per treure-me-la? Oh, destenyeixo l'aigua!!!"

• "Vaig a la psicina abans o després de sopar???"

• "M'estiro a l'hamaca o a la colxoneta carbassa?"

• "Panxa amunt o panxa avall"
  

Nubole

Buf! Fa la tira que no actualitzo el blog, a veure si aquests nubols em porten la inspiració divina!!!

Photo By Isis (Asturies, Maig 2008)

Pensieri (due)

Quina trio?
Photo. Brussel·les , març 2007.

"C'è chi cerca l'latra metà della mella, io sto cercando ancora la mia mezza. (...)
Comunque ho ventotto anni e ci capisco meno di quando avevo venti. Speravo che crescendo sarebbe stato tutto più chiaro. Speravo di capire le cose che voglio, i miei obbietivi, i miei gusti, i miei desideri, e invece no, qui è sempre tutto da capo. (...)
A volte vorrei mollare tutto. Vorrei andarmene da qualche parte nel mondo, perchè ci sono giorni che qui mi sta stretto tutto. Questo mio disagio non mi fa capire dove sta il coraggio. Se lascio tutto e me ne vado, è coraggioso, o sto scappando? O è più coraggioso rimanere, affrontare le cose e cercare di cambiarle? Non capisco dove sta la mia libertà, non capisco da cosa sono schiavizzato. (...)
Mi sento solo, non vedo e non sento nessuno che mi capisca veramente fino in fondo, forse perché sono già io il primo che non si capisce, ma qui, è tutto un delirio. (...)
Anche nel frequentare le persone ho dato un giro di chaivi, ho scremato un po' le amicizie: meno persone attorno, meno donne e relazioni inutili, tutto più intimo e sincero."

Esco a fare due passi. Fabio Volo

Pensieri (uno)

Millor sola...
Photo; Berlin. Agost 2006

Estic llegint "Esco a fare due passi" deFabio Volo que parla d'un noi de 28 anys que està passant d'adolescent a adult i ha de ficar en ordre la seva vida i els seus pensaments. Vamos, como anillo al dedo. I estic al·lucinant perquè en cada pàgina hi algo que he pensat. Doncs aquí va la seva (i meva) reflexió sobre les parelles; on diu donne jo hi ficaria uomini i on diu Luca podria ficar milions de noms...

"Comunque con le donne tutti mi dicono che il vero problema è che non ho incontrato quella giusta. Boh...sarà come dicono, ma io credo che siano loro a trovarla troppo facilemnte.

Luca, io l'ho sempre visto fidanzato e ogni volta dice di essere innamorato; poi finisce una storia e dopo un mese è nuovamente con un'altra ragazza; o è l'uomo più fortunato della terra o è terrorrizzato dall'idea di stare solo.
Secondo me quando dice "ti amo" in realtà vuole dire "ho bisogno di te".
Non sarà insicurezza?
Incopacittà di rimanere solo?"

Espiant...

Paris, maig 2006.
I aquests dos, encara estaran junts?

La Nascita di Venere

La Nascita di Venere di Boticelli.

Un dels meus favorits!!!

Primavera 2008

Oggi siamo già in primavera!!!!

Sí, oficialment, hem començat la primavera aquesta matinada!!

Qué bé! Arriba el bon temps, el solet, noves energies, més vitalitat, més alegria!

Ara estem més contents i tenim més ganes de fer coses. Ara ja podem pendre algo a les terrassetes, ja no ve de gust quedar-se a casa calentó. A alguns s'els hi revolucionen les hormones!

Mira, és una de les poques coses que, cada any, em continuen alegrant el dia i m'agrada que amb l'edat no li hagi deixat perdre la importància que li he donat sempre. Quan mirava pel balcó de casa ma mare i m'emocionava en veure que els plataners deixen d'estar tan peladets i has d'endevinar el que passsa al carrer entre el verd de les fulles.

Atenes

No és la imatge més habitual d'Atenes, però a mi és la foto del viatge que més m'ha agradat!!

La ciutat, doncs, en les zones no turistiques és molt bruta, molt deixada, molt pobre, molt sorollosa, estressant...vaja, que molt no em va agradar!!

Això sí, l'Acropolis, l'Àgora i el centre és molt xulo i s'ha de veure, és impressionant!!
Un dia vam anar a una illa; Àgora, vam llogar una bici i vam disfrutar d'un dia de sol i relax...per mi lo millor del viatge! El pitjor...veure carrers plens d'una marea d'homes traficant i drogan't-se...algo que ens podiem estalviar veure tot i que sigui una realitat!
Però jo volia veure Atenes i ja l'he vista! El que ha de ser brutal és un estiu per les illes, té pinta de ser idilic!!!!

Buffalo 66

Brutal! Em va encantar!!

Ernst Ludwig Kirchner

Street, Dresden
Ernst Ludwig Kirchner, 1908
Descobert a la exposició "Un cos sense Límits (Fundació Joan Miró, Bcn)

André Derain

Collioure
André Derain, 1905

Descobert a la exposició "Un cos sense límits" (Fundació Joan Miró, Bcn)

Marc Chagall

The Blue House
Mac Chagall, 1917

Descobert a la exposició "Un cos sense límits" (Fundació Joan Miró, Bcn)

Eric Fish

Bather
Eric Fischl, 1990

Descobert a la esposició "Un cos sense límits" (Fundació Joan Miró, Bcn)

Retro

Jo vull empaperar casa meva amb aquests papers!!!!!!!!!!!!!!!!!

Granada

Per casualitats de la vida i sense voler-ho fa unes setmanes vaig anar a parar Granada. Dos paraules: "Im- presionante!" No tenia ni idea que fos una ciutat tan bonica. Llàstima que només vam poder estar unes hores perquè m'hagués quedat un parell de dies. Vam tenir una bona guia (coneguda com Xè) que ens va portar per carrerons, casetes blanques, pujades, baixades, placetes, botigues, bars, gent i el mirados de ... (omplir per Xè) amb una vista impressionant de la Alhambra!!!!! Buf, quina sort tenen alguns de viure en una ciutat tan maca que et regala vistes com aquelles!! S'haurà de repetir!

Photo by Isis. Granada Desembre 2006

Otro más

Un quadre perdut de fa molt de temps.

Madrid

Me encnata esta ciudad!!! Su gente, que se mezclen gente mayor y gente joven en un mismo bar, las calles llenas de gente de todos los estilos, la Gran Via llena de teatros y cines, el Retito, el Rastro, los bares de tapeos, las cañitas, poder tirar las servilletas de papel al suelo, el bocata de calamares, las malas imitaciones de "pa am tumaca", la Puerta de Alcalá, Malasaña, el ambiente, los edificios...todo!

Barrio de la Latina. Novembre 2007

El Rastro

Parque El Retiro

Mika

Ultimament no puc escoltar altre disc que no sigui aquest, i feia molts anys que no em passava!

Si us agrada la portada del disc visiteu la seva web http://www.mikasounds.com/

M'he enterat que actua a Barcelona el dijous 18 d'octubre, no sé quan costa, però algú vol anarhi???

Mika. Life in Cartoon Motion

Fotos rescatadas

De vez en cuando está bien ver fotos antiguas porque es entonces cuando las valoras más.
....me costó un rato sacar está foto!! Conducía la Laia y el faro cada vez era más pequeño.

Phto by Isis. Formentera, agost 2006

Sunset

Otro día que se acaba...............................otra noche que empieza!

Me gusta ver la puesta de sol, es algo impresionante. Además, en esta parte de la península nunca lo podemos ver, así que quando te vas al otro extremo el espectáculo es mágico!

Todas las veces que he visto ponerse el sol ha sido en el mar y se crea una luz y unos colores preciosos. Sólo dura uno minutos pero te llenan de una paz y una tranquilidad dificil de encontrar en otra situación.

Photo by Isis. Playa del Cabo de Trafalgar, Cádiz

Pescaito y tinto!

Viva el pescadito frito y la tortilla de camarones!!!
Son gambitas minúsculas fritas en una masa de huevo-harina..mmhhh!!! Muy rico!
Siempre está mejor si lo acompañas con una cerveza con limón o un buen tinto de verano, vamos, un calimocho pero en vez de coca-cola, limonda y hielo.
Estos del sur saben cómo cuidarse!!!
Aish!

Photo by Isis. Tarifa (Cádiz)

Una de libros

Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (Pablo Tusset).

El título no tiene nada que ver con la trama, bueno sí, un poquito, porque es igual de cachondo que el libro!!! Se lee rápido y además es curioso porque sucede en Barcelona, exacatamente en el precioso barrio de Les Corts, aunque no hace ninguna referencia al núcleo duro del barrrio; Can Bruixa (se le habrá olvidado!).

El protagonsita es un tipo excéntrico y un poco egoista que ha decidido entender la vida y vivirla a su manera...; beber, fumar, irse de putas, hacer siempre lo que le da la gana y ser mantenido por su padre y su hermano sin pegar palo al agua. De repente le sale un trabajito que deriva en una investigación para saber dónde está su hermano. Lo mejor, los apodos que utiliza para cada uno de los personajes, es genial!!!

El final, pse, después de tanta intriga y de reirte tanto durante toda la novela, deja un poco que desear, pero da igual porque el resto del libro vale mucho la pena, es caracajada tras carcajada.

Por cierto, he puesto a buscar Jaume Guillamet, 15 en el viameichelin y se está volviendo loco...no encuentra la calle!

Blanco sobre blanco

El sur y sus casitas sobrecargadas de blanco.
Manos y manos de pintura para cuidar sus calles,casas y balcones.
Inspira tranquilidad, frescura, clama, sosiego, minuciosidad...
Precioso!

Photo by Isis. Tarifa (Cádiz), agosto 2007

Los lunes al sol

Com puc definir millor el concepte que jo tinc de les vacances que aquesta foto?? "Jo, sol i mar."

Avui comencen, oficialment, les meves esperades vacances

Casetes Alemanes

Després de tan de temps sense publicar res, ahi va l'últim quadro que he fet. Molta feina i poc èxit...en fin, a continuar pintant!


Març 2007

Sol solet...

Avui, he ingaurat la temporada d'estiu i ha estat el primer dia que he anat a la platja!! Encara no m'he banyat perquè l'aigua estava molt freda, pero m'he mullat els peus!

El dijous comença oficialment l'estiu (m'encanta aquesta estació!) i dissabte fem una fiestaza per celebra-ho. Pel que he vist, molta gent ha tingut la mateixa idea que nosaltres i també ho celebren el dia de Sant Joan...

Photo by Isis. Formentera Agost 2006

Remember when...

...estava d'Erasmus a Pisa!!!!

Aquesta foto és del Pepe i la Mireia, que van fer una rutilla per la Toscana i els hi vaig demanar que anessin a veure on vaig viure en els meus 6 mesos d'Erasmus; Via Carducci, 47!!!

Oh, m'ha fet molta il·lussió veure un altre cop la que va ser casa meva. sempre dic que el meu erasmus va estar partit amb els erasmitos espanyols i amb els companys de pis. Quina plorera el dia que vam abandonar aquella casa!

Egologs

Això ho he tret d'una revista...

"Los blogs hablan de qualquier cosa: política, moda, televisión, cine, arte, deportes, el cultivo de rosas , el fenómeno ovni o la cría de la lombriz. Por supuesto, todos anteponen la subjetividad de quien lo edita a la falsa objetividad de los mass media, pero ahí está precisamente la gracia.

Por no referirnos a los que se dedican única y exclusivamente a hablar de ellos mismos y de lo estupendo (o no) que es su vida, y te marean con anécdotas que sólo interesan a ellos y a los quatro amigos que luego postean para mayor gloria del autor. Son los blogs menos interesantes o, al menos, los que acaban interesando a un grupo más reducido de personas, al clan de amigos (...) pero son tantos esos blogs, que ya hay quien ha cuñado el término de "Egolog".

Lo cierto es que nuestra forma de relacionarnos con el mundo, tanto a nivel personal como profesional, ha cambiado gracias a internet y a fenómenos que tienen mucho que ver con el tema de los blogs. (...)

Madrid

El cap de setmana del pont de l'1 de Maig a Madrid va estar molt bé. És genial disfrutar d'una ciutat que no és la teva com ho fan la gent que hi viu. A Madrid he estat varis cops, així que aquesta vegada em tocava viure-la.

Arribavem dissabte al matí i vam esmorçar al mitic Vips, és bar-restaurant, quiosc, botiga, etc. Ara ja no és tan novedós, pero fa deu anys, quan vaig anar per primera vegada era el no va más!!! Després vam anar a veure el Mercado de Fuencarral, que jo m'imaginava un mercat de barri i va resultar ser "lo más chic y cool". Vam dinar en una taberna anomenada el Paleto on hi havia el cambrer més lleig del món, pobret. Vam menjar i veure un munt. Per continuar la tarda i no mullar-nos amb la pluja, vam anar a un bar molt senyorial a prendre un cubata que ens el va servir un cambrer amb pajarita. Qué empiece la fiesta!! A la nit vam anar per Huertas, prometo no tornar-hi! Quin barri més pijo i ajcarós! Els locals i la gent era lo peor, però m'ho vaig passar bé!

El diumenge el Jorge ens va fer una lasaña impressionant, què bona! vam dinar tots a casa i després ens vam anar al barri de La Latina, jo en tenia unes ganes!! És un barri on els diumenges tothom està alla de bars. Hi ha les tavernes de tota la vida, els nous locals fashions, les terrasses i els carrers i places plenes de gent bebent birra dels pakis. Jo m'haguès quedat encantada assentada al terra en mig de tota aquella gent, però, desgraciadament, no va ser la idea dels meus anfitriones i em vaig haver de conformar amb anar a bars modernikis que puc trobar a Barcelona.

Dilluns vam tenir la dignitat de fer una mica de turisme pel Palacio Real i passejar una mica (aquí vaig fer la foto). Després ens vam aparopar a la Plaza Mayor a menjar un mitic bocata de calamares! (por fin algo madrileño!). A la tarda de bar en bar, un cafe, un gelat, unes braves amb salsa de cabrales, bonissimes! I a la nit, ens vam endinsar en el macrobotellon d ela plaça del 2 de Mayo, amb motiu de les festes de Malasaña!!! I sin comerlo ni beberlo ens vam trobar en mig d'un merder policial que va ser noticia al dia següent!! Afortunadament nosaltres vam riure molt i ens ho vam passar molt bé!!!!

El dimarts, va ser un dia per vegetar, mirar la tele, recordar el finde i menjar una chocolata amb porras! Jejeje!! Agafar l'AVE i en dos horetes i mitja una altra vegada a Lleida!!

I com dic sempre que vaig a Madrid...tornaré!!!!

Brussel·les, la crònica.

De totes les fotos que vaig fer a Brussel·les, em quedo amb aquesta. M'he fixat que quan vaig fora fotografio molt els edificis de la ciutat i crec que aquest són molt representatius d'allà. Tot i que les bicis estil holandeses, els tranvies, el verd i els racons idilics de Bruges també em van agradar molt.

Com que em fa mandra descriure la meva estada allà, fare un "copypage" ( versió belga del "copy paste") d'un mail del Marc:

Dijous matí: arribada de Monsieur le llimac, paseadita per les oficines i a la nit birreta a la place du chatelain( avui tb hi he anat).
Divendres: mercadillo d'antiquaris, museu de beaux arts( vaig perdre l'entrada i no vaig poder anar a la part antiga, que los bullin, no m¡'interessava el més mínim) i a la nit concertillo amb 4 grups bastant guais. La Isis, la Bea i la Montse van agafar-li molt de gat a una de les cantants, que per cert vam trobar a 2 bars alguns dels dies de després.
Dissabte: Amberes. Foto de la Laia enmanillada, jeje, recerca del barri jueu del que només vam veure joieries i poqueta cosa més, un bon show....A la nit birreta al cafe belga i després a un altre bar xulo, em va agradar molt.
Diumenge:em vaig comprar una bici!!!!!!!!!! Un altre mercadillo, de fet 2 més( lo dels mercadillos a Brussel.les és una passada), parc del rei, molt xulo també, dinar a les 5, jazz al cafe belga( si veniu ja hi anirem) i peliculeta a la nit.
Dilluns: Bruges: Vam llogar una bici i va ser molt guai, tot el dia a Brugges, molt bonica, tot i que una mica ciutat-museu, poc creíble. A la nit prendre algo i pel.li i el dia següent ja marxava la Isis.

Puertas

Con la cámara digital puedes hacer millones de fotos. El inconveniente, para mi, es que muchas quedan olviadadas en el ordenador. Es lo que tiene. Mientras no me animo a revelarlas y buscarles un sitio para colgarlas en alguna pared, pues intentaré recuperarlas colgándolas en el blog.

Photo by Isis. San cebrián de Mazote (Valladolid) Diciembre 2006

Racons de Lleida

De vegades aquesta ciutat et sorprén, només cal saber mirar...

Primavera¿?

La primavera no va començar el 21 de març???

Quan arribarà?

Jo veig arbres florits i el dia es més llarg, les plujes també són tipiques de l'abril ("aguas mil") però i les temperatures??? Quan pujaran??

Jo vull abandonar fins l'any que ve, l'abric, la bufanda i el gorro!!!!

Vull poder gaudir de la tarda en una terrasseta o passejant. No amagar-me a casa perquè el vent i el fred se t'emportin!!!!

Photo by Laia

go Lleida

Aquest ja és el meu tercer any del Go Lleida!!!

El que més m'agrada sens dubte és l'ambient que hi ha per la ciutat. Les vespas, la gent vestida amb roba que si no es per aquest finde mai veuràs, de fet on es fica tota aquesta gent durant l'any???? El mercadillo també és molt curiós de veure, i si pots comprar-te algo molt millor!

Tota la ciutat sembla transportar-se als anys 60 i 70!

Photo by Pal

Cinema Llatinoamericà

A la primavera, a Lleida sembla que la gent hi viu i que hi participa. És l'época de l'any que fan més cosetes, de vegades mases, i se t'acumulen!!! I mentres, a l'hivern et pots morir de fàstic.

Del 23 al 31 de Març, es va celebrar la 13a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida. Vaig poder anar a veure dos pelis d'quelles que no crec que es puguin veure al cine i me n'alegro molt perquè van valdre molt la pena!

La primera Suspiros del Corazón, de Gabriel Enrique. És una comedia romàntica una mica absurda, però divertida. Te alguns punts surrealistes amb els que rius moltíssim!

la segona va ser En la cama, deMatias Bize. em va encantar! per ser una peli que transcorre només en una habitació i només amb dos perssonatges no es fa gens agobiant, al contrari. Un noi i una noia desconeguts passen una sola nit en un motel i al llarg de la nit es van coneixent i els vas descobrint. A mi em va agradar molt. Al dia següent encara hi pensava, m'agrada molt quan em passa això amb una peli.

Tècniques

Tinta xina sobre paper. Març 2007

Pastel sobre paper. Març 2007

Barrio Sesamo

En el blog no havia deixat constància de com va ser la tranformació d'investigadors a ninos de Barrio Sesamo

Photo by: Marta Rafel

Fotos memorables

Aquesta la vam fer a Rostock i representa que sóm els protagonistes d'un anunci de Tommy Hilfiger, esque sóm tan guapos....

Photo by Marc (Berlin-Bremen 2006)

Brussel·les

M'en vaig a Brussel·les a veure al Marc!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja està, ja tinc el bitllet!!! Ja tenia ganes de tornar a agafar un avió i viatjar!

Que bé, veurem al enano pixaire, ja pensaré alguna robeta per ficar-li. Diuen que té molts vestits! Que li agradarà anar de "Bárrio Sesamo", jejeje!

Espero que el Marc es conegui prou la ciutat i que fem un munt de coses!!! Sí, ja fare un informe detallat per tots Lescortspowerianas!

Photo by: Isis (Paris, Maig 2006)

Willy Ronis

Una exposición muy recomendable. Son 130 fotografias, pero no me importaría que hubieran unas pocas más. Son en blanco y negro. Casi todas retratan situaciones de la vida del París de principios del siglo XX. Aunque también hay algunas de Holanda y son muy curiosas. Aparecen niñeras vestidas con delantales de rayas enormes, gorros tipicos de dibujos animados, zuecos y carritos de bebés que estan arras del suelo. A mi, me gustaron más las que estan tomadas en la calle que las de interiores, que son bonitas pero parecen meticulosamente estudiadas. Las exteriores son más creibles. Hay fotos muy graciosas como la que he colgado (es la que más me llamó la atención). Hay algunas que parecen que hayan pasado por el photoshop, pero no!!! hay que fijarse. Otras son muy de foto; chico-chica, pero bonitas, eso sí!!! En fin, que hay muchas y muy variadas y todas geniales. Hay que ver la expo, peor si no estais en Lleida, tenesi dos opciones, ir a Lleida o quedaros con el nombre para cuando vaya a vuestra ciudad .

Algo que no me gustó de la expo, es una frase del mismo Willy Ronis:
"La fotografía es la mirada. O se tiene o no se tiene". No me gusta ésta afirmación, que pasa con los que no la tenemos, no podemos seguir haciendo fotos???? No hay que desanimar a nadie!

Centro Social i Cultural de Lleida

Av. Blondel, 3
Del 30 de gener al 22 d'abril

De dilluns a divendes de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00 h.

Diumenges i festius de 11.00 a 14.00 h.
Entrada gratuita

El piset de Lleida

Aquesta és la plaça Sant Llorenç, on visc, més bonica!!! I l'esglesia fa sonar les campanes cada 15 minuts, sembla que estiguis a un poble!!

I ahi va el meu piset, bé, només la cuina-menjador perquè l'habitació està molt desordenada, pero ja arribarà. I sí, tinc dos teles (abans de que feu el tipic comentari, jeje!)

La Ciencia Del Sueño

El viernes estrenaron La Ciencia Del Sueño y espero poder verla el próximo fin de semana porque me muero de ganas.

Motivos:

1. Es del director de Olvidate de Mi, Michel Gondry. Película del año pasado que me encató.
2. El actor principal es Gael García Bernal !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (Amores Perros, Y Tu Mamá también)
3. Sólo con ver el cartel ya entran ganas de verla.

Ya lo he dicho todo!

El aperitivo

Cada cop disfruto més dels matins del cap de setmana, serà perquè a Barcelona sempre fa sol i a Lleida no? Em sembla que cada cop entenc més als guiris que venen aquí en busca del bon temps!

Avui hem anat la Mercè, l'Eva i jo a fer l'aperitiu al Taia o (bar moderniqui pels amics) de la plaça Concòrdia de Les Corts. Trobo que aquesta placeta és un petit tresor que tenim a Les Corts i ja ho sap molta gent perquè hi havia moltissima vida!

Foto by Isis

Pis Nou

Tinc piset nou a Lleida!!!!!

És nou i preciós....cuina-menjador, una haitació i el bany, com si fos una suite!!

Està a la plaça de Sant Llorenç, on hi ha una esglèsia amb aquest nom i per mi és el racó més bonic de Lleida!!!!

Ja penjaré fotos, però com que de moment no en tinc i tenia moltes ganes de publicar-ho al blog, doncs penjo aquesta que és d'un balconet de la plaça Santa Maria del Born de Barcelona que sempre m'ha fascinat. De fet, és el que li falta al meu piset, un balcó amb dos cadires roses!!!!

Foto: Isis

Isis & Pal (Al pot petit la bona confitura)

Jeje, li he robat aquesta foto a la Paloma del seu fotolog perquè m'ha agradat molt, perquè me l'ha dedicat i perquè sortim les dos...jejeje..espero que no s'enteri, tot i que és bastant probable!!

Pal, m'hauràs d'ensenyar a fer servir el photoshop i així no et robaré més fotos...jeje!

Paloma's fotolog: http://www.fotolog.com/palgp

Foto: Paloma

Matí "dominguero"

Aish, qué bé quan aprofites un matí d'un cap de setmana!!! De vegades, sembla que és una missió impossible!
Avui, la Paloma i jo, hem anat en bici a la Barceloneta. El caminet baixant en bicic pel Paral·lel, la musiqueta, els carrers, el sol, l'ambient...molt relaxant. I després una estoneta a la platja per veure el mar!!! Molt revitalitzador, jejeje!

Little Miss Sunshine

Finalment ahir vaig anar-la a veure i em va agra

dar molt! Ens vam divertir de lo lindo. El final és brutal, no podia parar de riure. La millor, la nena. I el tiet...dejalo ir! Bé, tots, la barreja és explossiva.

-Quería dedicarselo a mi abuelo.
-Y dónde está tu abuelo?
-En el maletero del coche.


-Les dejamos ir pero no podran inscribir nunca más a su hija en un concurso de belleza en California.
-Podremos vivir con eso.

Per carnaval pot ser aniré d'Olive...

Avui ha sortit el sol!!!!

Estem al gener, és hivern, fa fred, es fa fosc d'hora...bla, bla, bla...però això de la boira en insufrible. A Lleida, des d'abans del Nadal que hi ha boira!!!

És el pan nuestro de cada dia. T'aixeques, mires per la finestra per veure quin temps fa i veus que el terra està mullat "Serà que ha plogut aquesta nit?" No! A Lleida no plou mai! És la nostra estimada boira pixanera. Bueno, doncs abrigue'm-nos que fa fred. Surts al carrer i amb prou feines pots veure el final del teu carrer i molt menys la parada de bus, de vegades no veus ni arribar el bus!!! I si passes pel riu, ni te cuento, sembla una peli de por de "Jack el destripador" a Londres.

Arribo al laboratori i mirar per la finestra és com mirar un mur blanc, no es veuen ni els edificis del devant que estan a menys de 25m. Qui diu que la boira té el seu encant????

Això sí, quan surt el sol, una mica més i el declaren dia festiu per poder aprofita-ho!!!

Doncs per qui no hagi tingut l'honor de conviure amb la boira aquí us ensenyo unes fotos del que es veia des de la finestra del meu antic pis (aish, quines vistes més xules tenia...!). un dia sense boira on es pot veure la Seu i un altre amb boira.

Un dia sense boira a LLeida.

A la dreta la Seu

Un dia amb boira a LLeida.

I la Seu????

Afortunadament, avui ha sortit el sol!!!!!!!

Mujer en traje marrón

Aquest és el quadre que li he regalat a l'Àlex.

És copiat d'un de Modigliani que es diu Mujer en taje marrón.

Són tan poc originals els títols dels quadres, a més el vestit no és marró en l'original!! En fin.

Setembre 2006

Cap d'any 2006

Cai Celi

Foto: Bernat

Algo en común (Garden State)

Me encantó la pelicula. La verdad es que fue la peli exacta en el moemnto justo.
Es una de esas pelis que entra bien. Los personajes son divertidos, porque aunque tiene un punto un poco dramático, tiene momentos un poco extravagantes. Además es de esas pelis que te da rábia que se acaben y te pones a mirar todos los contenidos extras del DVD porque te ha sabido a poco. Me gusta tener esa sensación. Además es de esas historias que te gustarían tener (al menos a mi) y cuando acabas de verlas, te pasas algunos dias pensando en ella y con la sonrisa en la boca.
En definitiva, la recomiendo, además la banda sonora está muy chula, yo ya me la he bajado!

Calvin and Hobbes

Son buenísimos!!!! Les tenía que dedicar un espacio en mi blogg!

Aventuras y desventuras del Blogger

Vale, això del blogger i del blog en un primer moment em va semblar una idea, si més no, divertida i entretinguda. El que deseguida vaig entendre era que per tenir el teu blog macu, macu havies de dedicar-hi bastant de temps. Lògic si és que vols escriure una gran parrafada, o perquè busques la foto perfecta i no una qualsevol, mires tots els detalls...Fins aqui farpecta (o perfecte per a la gent normal) el que em va començar a tocar la moral, va ser el tema penjar imatges, no sé als altres però a mi mai em sortia com jo volia. O ficar una imatge i un text que a la vista preliminar et semblava genial però un cop penjat al blog la foto estava entre mig del text o se n'havia menjat una part...a part del fet de ser lento, lento (això pot ser és culpa del meu ordinador i no del blogger). Però ja va ser el colmo quan vaig intentar editar una entrada al meu blog i no va haver manera, no em reconeixia, em deia que m'havia saltat alguna de les seves normes (estúpides) ja em diràs quina? Pot ser fer batuca no es politicament correcte, ves a saber! Unes vegades em deia que la meva contrasenya no era correcta o be l'usuari. Tornava a canviar la contrasenya i nada, no hi havia manera d'accedir al meu blog, nomes el podia veure des de la distància (snif). Total que he estat unes setmanes sense poder entrar, bé, tampoc ho vaig intentar cada dia durant tres setmanes, només que ho vaig deixar estar esperant que es sol·lucionés sól. Ara sembla que el milagro ha ocurrido i agraeixo, però no me quedare con la boca cerrada!!!

per una vegada; puto blogger!!!

Será maravilloso...volar...

Buf, això de quedar-se el pont a Barcelona, fa pensar en tots els llocs que podries estar visitant!!!! Com que no ha pogut ser, doncs em conformo mirant les fotos dels meus "viajecitos". Aquesta és de Mallorca, al juny.

Ben Harper & Ojos de Brujo

Ja tinc l'entradà! I ara a estudiarse els últims albums de tots dos grups, sempre igual, en l'últim moment. Espero que em trionfi més que el Summercase...

Divendres 6 d'octubre del 2006, 21.30h
Pavelló Olímpic de Badalona

Divendres 13 octubre

El concert va estar molt i molt bé. Vam disfrutar molt!! No vam arribar a temps per veure Ojos de Brujo, però en Ben s'ho va currar tant que s'ens va oblidar. Estavem assentadets a les grades però vam acabar tots ballant com bojos! Grande!

Assistents: Pepo, Mireia, Mercè, Xènia, Isis i Mauri (present en ànima)

La tomata

La tomata. Li vaig regalar a la Sònia del labo pel seu aniversari i pel pis nou que s'ha comprat.

Lleida, maig 2006

C.R.A.Z.Y.

C.R.A.Z.Y. cada una de les lletres és la inicial, en ordre cronològic, dels noms de cinc germans d'una familia modesta, amb una mare protectora i un pare una mica hostil. Desde 1960, any en que neix Z=Zachary, fins els 80 coneixem la història d'aquesta familia, plena de grans i emotius moments i d'altres més durs i dificils d'assimilar per la nostra època.

Les interpretacions, en especial la de la mare, són esplèndides. I els canvis d'època estan tractats al detall.

Alemanya 2006

BERLIN
De vegades, una imatge val més que mil paraules, així que aquí van unes quantes de Belin. A mi em va encantar!!! Visita obligada!!!





STRALSUND
Ciutat portuaria situada al sud del Mar Baltic. Port, casetes de colors i edificis històrics.

ILLA DE RÜGEN

La vam recòrrer tota però no vam arribar al nostre objectiu, el far de Kap Arkona. Això sí, el paissatge era espectacular!

ROSTOCK

Ciutat bipolar: Ni un ànima de nit i un formiguer huma durant les hores de sol. Nosaltres, vam tenir sort i vam trobar una festa universitària!!

LÜBECK

La catedral impressionat, carrerons molt bonics i casetes de colors.

BREMEN

El que val més la pena són els trotamúsics de Bremen i la Marta!!!!

PLATJA DE CUXHAVEN
És una platja del Mar del Nord on la marea baixa tant que et permet anar caminant pel fons del mar fins a una illa. Després s’ha de tornar en ferry perquè la marea ja ha pujat. Nosaltres, evidentment, vam arribar tard i només vam poder caminar una horeta. Igualment impressionant!!

La Isis amb Ales

La Isis amb Ales, a un museu de Lisboa.

Fotografia: Alba & Jorge

La vuelta a casa

De vuelta a casa. Es un sentimiento rarísimo volver de vacaciones. Te sientes un poco fuera de lugar y todo te parece diferente. Tienes que habituarte a tu casa, tu ciudad y a tu gente. Resulta extraño.

Formentera

New Order

Buf, des de que vaig comprar l'entrada del Summercase no he parat de baixar-me música dels grups que tocaran, però és inevitable que al final sempre escoltis els que més t'agraden, i en el meu cas, l'escollit ha estat “Waiting For The Siren’s Call” de New Order!!!

www.neworder.cc

www.neorderonline.com

Mis pequeñas obras de arte

Este es mi primer cuadro desde que estoy en el estudio de Lleida.
Lo titularé...."Guindillas". Me encanta pintar bodegones!

Febrero 2005

El modelo de este cuadro es "Mujer en el baño" de Roy Linchestein.

Abril 2005

Este es una copia de un cuadro de Gauguin. Qué atrevida, no?

Junio 2005

Este es un dibujo de un libro para niños.

Enero 2006

Malévich

Figura clave de la vanguardia rusa y padre del movimiento suprematista, Malévich pasó por diferentes ismos (primitivismo, fauvismo, cubofuturismo, etc.) dejando una impronta muy particular en cada uno de ellos. Inmerso en las composiciones cubofuturistas intuyó el "alogismo": un lenguaje propio que iba "más allá de la razón". En él, el artista empieza a enfrentarse a la representación figurativa de la realidad , de la copia siempre imperfecta de la naturaleza, huye de la misma forma, del objeto, llegando, a través, de un viaje insólito, al Cuadrado Negro sobre fondo blanco y al Blanco sobre Blanco. Inventando así el Suprematismo y de paso la abstracción en estado puro. La exposición recoge ésto y más, a través de un recorrido muy completo y didáctico, que analiza la gestación del estilo que tanta fama le ha dado y su posterior desenlace en un retorno a la figuración. Además, las obras se han contextualizado con la exhibición de fotografías, libros del artista y diversa documentación de la época. Del mismo modo, se ha incluido una sala entera dedicada al dibujo y a sus "arquitectiones", proyectos visionarios de arquitectura. Imprescindible.

Del 21 de marzo al 25 de junio de 2006.
Sala de Exposiciones de la Pedrera. Paseo de Gracia, 92.
De lunes a domingo, de 10 a 20 h. Acceso libre

Flyers

Als bars, als restaurants, a les discoteques, tambè a les biblioteques, allà on vaig els haig d'agafar. És una afició com qualsevol altra, això sí, he creat un conjunt de "normes estúpides" al seu voltant.

1. No es pot agafar més d'un flyer igual, els flyers són únics i s'han de tractar com a tals!!!!

2. No es poden, mai de la vida, trencar, retallar o fer una bola de paper amb ells. Si no t'agrada llença'ls i punto, deixa de magrejar-los!

Hasta aquí puedo leer.

Mira, cadascú te les seves manies!

I per què no?

I per què no? S'em fa raro fer jo mateixa una pàgina a internet amb les meves coses. Jo mai he estat gaire amiga d'aquests cabezones anomenats ordinadors, a més, fa vergonya que tothom ho pugui mirar, però seguiré els consells dels que ja s'han fet el seu blog;

• Bernat, incondicional de les novetats de tot tipus
• Paloma, per què no atrevir-se?
• Àlex, com a diari personal i ficar en ordre algunes coses

.... A veure quan dura!!